Tanque la porta de casa i baixe l'escala des d'un tercer pis. Camine cinc minuts fins arribar allí.
A l'estació fa fred, son les vuit del matí, com no.
Arriba, sempre tard, pujem; es tanquen les portes i comença a agafar velocitat. El paisatge no acompanya; fàbriques i nombrosos tarongers a vora via distrauen els passatgers aborrits, i no tant, que es dirigeixen cap al seu destí.
A qui no li pot agradar el tren? Eixa es la meva pregunta.
Alts, baixos, estudiants, solters, treballadors, casats, aquitectes, fusters.... Persones.
És divertit poder imaginar quina professió té el company que està assegut davant de tu, o que escolta la noia asseguda 2 files més enllà.
Una enamorada del tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada