Tornem a casa un altre any, amb un somriure que denota felicitat.
Al capdavant cinc persones que fan possible que puguem disfrutar i somiar durant cinc dies.
El lloc és el menys important, allò que val la pena és la companyia, la gent que et rodeja durant cinc les vint-i-quatre hores, aquelles que durant aquest temps es converteixen en una part inseparable de tu.
Confessions, secrets, acudits,... mil coses que dir i que compartir amb els teus companys de viatje, i que sap, amb alguna altra persona.
L'arribada a casa no vol arribar, desitje que el rellotge s'apare i que els dies es congelen per estar més temps redejada de monuments, disfresses i amics i amigues que m'acompanyen en aquest viatje.
Espere que aquests esdeveniments continuen tenint cabuda en la nostra vida, no sé que faria sense ells; ni sense vosaltres, ja ho sabeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada