L'antítesi de l'egoisme

No puc quedar-me sense escriure avui unes paraules que venen rodant-me el cap des de fa unes hores.
L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, o més si cap, però en aquest cas és entre dues.
El nom d'aquesta relació té només un valor simbòlic fins que es demostra el contrari; s'ha de fer poc a poc, amb cura i ganes. Es tracta d'un vincle fort, un vincle fruit d'aventures, confidències i de moltes rialles.
Saps que tens la plena amistat d'una persona quan ell/a fa dels seus problemes els seus i es capaç de treure't una rialla en el pitjor moment del dia, de la setmana o del mes.
Una vegada arribem a aquest extrem saps que has de conservar a aquesta persona per sempre, ja que pel que t'ha demostrat no et faltarà, sempre intentarà fer el millor per a tu i defendre't davant d'aquell que intente fer-te mal.
Per això, cadascú que tinga una amistat així, amb aquestes característiques, ha de fer els possibles per conservar-la.
Pot ser els nuvis/es no duren per a tota la vida, pero una amistat, estic segura de que si.